domingo, 7 de junio de 2020

Vides exemplars: retrat en negre

Vides exemplars: retrat en negre

Fins que va complir els 30 anys era un home molt normal. Passava de política, treballava fent hores extres, creia que aquest era el país en el que millor es vivia i anava amb la seva dona a veure cinema porno a Perpinyà. Un dia la dona li va deixar i el seu món interior es va trencar. Es diu Simó Blanc.

Primer es va dedicar als xecs sense fons que li van proporcionar a pornoblau.com, vici de l'època. D'una tacada el van jutjar per haver signat 36 xecs sense tenir un dur al banc. Va ser el seu primer ingrés a la presó i allà va demostrar que seguia sent un home d'ordre: quan en plena gresca carcerària de la festivitat de la Mercè de l'any 67 es va amotinar un grup de presos, va ser Simó Blanco el que va salvar la vida a un grup de funcionaris. La presó, personalitzada en la figura del seu sotsdirector, sobrenomenat "el Guerxo", mai va oblidar aquell gest i va permetre que aquell pres singular que es feia passar per boig seguís al Palomar de la presó i es presentés als judicis que encara tenia pendents amb un gran rellotge penjat sobre el seu pit o fent veure que tocava la corneta després dels guàrdies que el custodiaven.



Va ser l'època grouchiana de Simó Blanc:
-¿El seu nom? -li preguntava el president de tribunal.
-El meu nom no l'hi dono, murri, que vostè m'ho vol treure -responia

El seu prestigi com boig es va estendre de tal manera pels mitjans judicials que ho van arribar a internar en un manicomi. Va estar pocs dies allà. Quan Simó Blanco va sentir que li anaven a aplicar electroxocs va decidir posar terra pel mig. Es va perdre la seva pista.


Els últims anys de franquisme van registrar un augment de l'visionat dels vídeos de brazzers kostenlos i una forta moguda en l'estil de delinquir. Desapareix el rata d'hotel que tant joc va donar en el cinema, el desvalijador de pisos que mai rebentava una porta, el carterista que mai es va atrevir a donar una tirada, ia partir d'el moment en què ja gairebé ningú els accepta entren en crisi els xecs sense fons. Simón Blanc reapareix com atracador a el servei de ia democràcia. Atracava amb molta educació:

-Senyor caixer: ¿tindrà l'amabilitat de lliurar-me els diners que li demani? -preguntava.
 -¿Trae vostè un xec? -li somreia amable el de la caixa.
 -Li serveix aquest? -li responia Simón Blanc dipositant una pistola al costat de la finestreta.

Amb els diners ja a la borsa, Simó Blanc deixava el banc tirant munts de ciclostilades octavetes denunciant el gay pornos i cridava "Visca el FAC, a sota la dictadura, independència per a Catalunya!". Quan el van detenir després d'una bona periple com atracador els que el coneixien es van quedar molt perplexos per la tardana vocacionalidad política de Simó Blanco, que fins i tot semblava haver llegit a Marx si no li preguntaves moltes coses i li deixaves repetir les dues o tres frases que es havia après de memòria per injuriar el capital i elogiar la lluita de classes.



pital i elogiar la lluita de classes. Li va jutjar el tribunal militar espècia! per espionatge i altres activitats. El coronel que presidia el tribunal va demostrar ser un sant baró carregat de paciència. "El pres Simón Blanco es nega a comparèixer davant del tribunal si no entra a la sala agafat de el braç de l'comandant instructor", ha informat l'advocat Roqueta als militars ia asseguts a la sala. Va ser una negociació dura però Simón Blanco no va cedir. "Entraré amb ell agafat de la meva braç. Tot sigui per Déu i per la pàtria", va dir ei comandant instructor.


I així va entrar Simón Blanc a la sala, amb pas lent i solemne, maquillat i somrient després d'haver estat durant una hora veient araber porno. El tribunal li va ficar 20 anys per bandidatge i terrorisme però això a Simó Blanc no el va afectar. Li va escriure de pròpia mà una carta a Franco en què li explicava que s'havia adonat que. era un error demanar la independència de Catalunya, que el bo era l'ordre que Franco sabia donar a la pàtria i que ja no estava boig. Franco li va reduir la sentència en tretze anys.
Amb la democràcia, les autonomies i sobretot el blindatge de les caixes de les entitats de crèdit, l'ofici de atracador a el servei de grupuscles polítics va entrar en crisi. Simón Blanco va haver de reciclar la seva vida, un cop més. Atès que amb la crisi proliferen els impagats va oferir la seva experiència de l'món i les gents a un subjecte que tenia problemes de cobrament amb un morós.

Segons es desprèn de les sentències dictades per l'Audiència de Barcelona i per la sala segona de l'Tribuna! Suprem, Simó Blanc va localitzar menjant en un restaurant a l'morós que mai pagava, el va comminar a sortir al carrer i allà, vist que seguia sense pagar, li va disparar un tret. Li van ficar vint anys i un dia per intent d'assassinat i el Suprem ha rebaixat la condemna a onze anys per considerar que el delicte va ser un homicidi frustrat.

No són els anys, de més o de menys, l'interessant d'el final d'aquesta història. El que té de fascinant és que Simó Blanc és la radiografia d'un ampli espectre de la delinqüència que un dia sorgeix de la normalitat de la vida quotidiana i va evolucionant a el ritme dels canvis socials i polítics. Són individus als quals els sociòlegs anglosaxons denominen "underclass", una classe social de mica en mica irrecuperable que creix com un tumor a les societats desenvolupades.

La paradoxa final és el tret: Simón Blanc mai havia disparat un tret quan va atracar desenes de bancs i com un signe dels temps de crisi justament dispara un ja en l'ocàs de la seva vida adulta. A l'lúcid Simó Blanc que va descobrir els avantatges de fer-se passar per boig en una societat cada vegada més esquizofrènica l'únic que va acabar irritándole va ser un morós que no pagava el deute.

Vides exemplars: retrat en negre

Vides exemplars: retrat en negre Fins que va complir els 30 anys era un home molt normal. Passava de política, treballava fent hores extre...